de sentir que l'asfíxia es penetrant i continua.
Que l'estat d'ausència oferirà tranquil.litat.
Que així serà, en algún moment, que encara no hi és.
Moments de no poder sostenir més el sentir.
I que el cap, l'estòmac, i el cor bateguin incansablement.
I inèvitablement, la retirada, el silenci i la introspecció, és el que la vida aporta.
Per trovar una nova forma de continuar.
I confiar, en qué el no fer té mes poder que el fer.
Que el silenci es mes lloable que qualsevol paraula.
I que el no participar es intel.ligent i prudent en moments incerts.
I la primaverà farà rebrotar flors-
Gardenies.
I les papallones marcaràn el pas per començar de nou, a volar.
I el temps de renùncia egòica postarà caliu i pau.
Confiança i neutralitat.
Naturalitat.
Als moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada